per Aina Pineda Frau
L’envelliment és un procés inevitable que
ocorre a totes les persones des de que naixem fins que morim. El que és
important es mantenir una bona qualitat de vida durant tot el procés, inclús en
l’última etapa, la vellesa.
La qualitat de vida no només té en compte els
aspectes objectius com cobrir les necessitats bàsiques o la disponibilitat de
serveis, també són importants els aspectes subjectius de l’individu, com ara
els interessos, les necessitats de participació, la posició davant la vida,
inquietuds, expectatives, nivell de
dependència, relacions socials, entre altres. El concepte de qualitat de vida
en la vellesa pren importància a finals del segle XX i segueix en l’actualitat,
a causa de l’augment en l’esperança de
vida gràcies als avanços en la ciència. És en aquest punt on trobem un dilema: si
la societat s’esforça per mantenir-nos vius durant més anys, perquè no posa el
mateix interès en mantenir aquests últims anys amb una bona qualitat de vida? O
perquè hi ha un rebuig cap a tot allò que és vell o antiquat? El que està
intentant el nou model d’envelliment és canviar aquesta mentalitat social que
ja no resulta viable i modificar-la per promoure un envelliment òptim.
La qualitat de vida en la vellesa no és un
tema que només afecti a l’individu, si no que afecta a les famílies i en
general, a tota la societat. Com tots sabem, la població dels països
desenvolupats està envellint a un ritme vertiginós i això planteja reptes als
estats i societats. S’han de preveure els canvis que patirà la persona al entrar
a aquesta etapa, com seran la jubilació i la consegüent disminució d’ingressos,
la dependència que pot causar noves formes d’organització familiar, les
malalties, el dol, etc. Però, la societat també haurà de respondre a les noves
necessitats del col·lectiu proporcionant serveis, suport, finançament i amb el
disseny de polítiques per aquest sector.
Les actuals intervencions dirigides a
la gent gran pretenen millorar la qualitat de vida, optimitzar els seus
recursos, fomentar el reconeixement dels seus drets socials i la participació
en la societat. Es busca garantir la seguretat d’ingressos que permeti a la
gent gran l’accés als recursos i serveis per aconseguir una vellesa digna,
l’accés als serveis socials i sanitaris, l’enfortiment de les xarxes de suport
social i l’eliminació de la violència i discriminació contra la gent gran. S’ha
de fomentar una imatge positiva de la vellesa i de l’empowerment de les
persones grans i fomentar el respecte i la solidaritat intergeneracional.
Un dels aspectes que trobo interessant
és la vinculació entre individu i societat. Des dels programes de millora de la
qualitat de vida s’intenta que la gent gran segueixi integrada en la societat,
participant activament en la formulació i l’aplicació de les polítiques que
afectin directament en el seu benestar i s’intenta que puguin compartir els
coneixements que aporta la major experiència amb generacions més joves. S’intenta
que es coneguin i s’utilitzen els serveis i oportunitats que ofereix la
comunitat per al col·lectiu i que ells mateixos puguin oferir els seus
coneixements amb programes de voluntariat. S’intenta formar moviments i
associacions que uneixin a la gent gran perquè pugui compartir experiències i
preocupacions i formin una xarxa de suport.
Per concloure, diré que la participació
en activitats socials i interaccions significatives és una necessitat vital en
totes les etapes de la vida. La satisfacció de les necessitats tant objectives
com subjectives és indispensable per l’autorrealització personal i permet el
desenvolupament de les seves potencialitats i recursos.
El vídeo adjuntat a continuació ens
mostrar com hi ha molta gent gran en la nostra societat que estan sols, en el
llindar de la pobresa i que necessiten suport per viure amb dignitat. Diferents
organitzacions sense ànim de lucre duen a terme una labor molt important que és
la de donar suport social i la de promoure l’autonomia per tal de que puguin
participar activament en la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada