Per Núria Moya Ferrández
El meu escrit parla sobre la relació entre educació i tolerància. L’educació
i la lectura són dos eines molt valuoses per als essers humans. Aquestes ens
doten de saber, fan que puguem construir les nostres pròpies idees i ens obrin
la porta, entre moltes altres coses, a conèixer més enllà del que conta el
nostre entorn i la nostra cultura.
La motivació per escriure sobre aquest tema, ha sigut gràcies a un vídeo
que em recomanaren fa un parell d’anys i no me cansi de veure. En ell, la nigeriana
Chimamanda
Adichie ens conta una història real del poder dels llibres, del saber,
en definitiva, de l’educació. Ací vos faciliti l’enllaç del vídeo i de veres
ho recomani, perquè vos encantarà.
La ignorància és molt perillosa, és un arma de doble fil i actua en la
nostra contra. El desconeixement sobre altres cultures pot fer que les rebutgem.
Les creences errònies sobre la gent d’altres països, o ni que parlar d’altres
continents, pot fer que els tinguem llàstima, por o fàstic. Totes aquestes
idees preconcebudes són el fruit de la desinformació estesa en la societat. Des
de temps immemorables, aquesta ignorància del poble ha sigut el medi dels
poderosos per aconseguir els seus propòsits. Qui té el poder mana, fa i desfà
al seu gust i açò ha sigut així durant tota la història de l’ésser humà, com
per exemple en la invasió d’Amèrica, la colonització de moltes terres, l’ explotació
i contaminació d’altres territoris econòmicament més pobres i la manipulació
actual dels medis de comunicació.
Per tot açò, per no estar desinformats, per no permetre que ens tapen els
ulls i ens conten mentides, perquè no ens creen una imatge errònia de cap
col·lectiu de persones, hem d’educar en
la tolerància i el respecte. Educar en la tolerància és una educació en valors i aquesta és molt més complexa
que qualsevol altre tipus d’educació, però és la més important per formar nens
que poden arribar a ser adults compromesos, plens, tolerants, solidaris... en definitiva,
adults que podran fer d’aquest món un món millor.
L’educació ha de garantir la igualtat d’oportunitats per a totes les persones
evitant la discriminació, la exclusió social i la violència. Per això, la formació intercultural en estudiants i educadors hauria de ser un
objectiu primordial en l’àmbit educatiu. Millorant les relacions entre
professors i alumnes; treballant amb les famílies; creant un ambient cooperatiu
ensenyant a conviure i a tolerar transmetent valors com el respecte, la
justícia i el deure.
Si des de la infància transmetem als nostres fills, als nostres alumnes, el
valor d’apreciar allò que tenim, si els ensenyem a respectar als demès i les
seues diferències, si els animem i motivem a créixer amant la natura i respectant
el medi ambient i sobretot, si els conscienciem de que el nostre estil de vida
no és el millor ni el únic, si els mostrem que hi ha persones que viuen
diferent a nosaltres i són feliços, aleshores aprendran a respectar als demés.
La educació és la nostra millor aliada per formar xiquets tolerants. Amb
ganes, una base d’amor i comprensió i amb les ferramentes informatives que
tenim al nostre abast podem aconseguir una educació evolutiva òptima.
Per finalitzar i esperant haver deixat lloc a la reflexió, vos adjunti
enllaços de pàgines relacionades amb l’educació i la tolerància. La primera es
un programa didàctic de la Junta andalusa per treballar la tolerància amb nens.
La segona és un document on planteja diferents problemes de discriminació i
racisme dins l’escola i com tractar-los. http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_37/RAQUEL%20PELAEZ%20CANTERO_2.pdf
“Tots som ciutadans d’un lloc anomenat món”
Tolerancia, respeto, compromiso, solidaridad… todos estos son valores, que tal y como mi compañera indica, necesitamos fomentar. Y es que la sociedad multicultural en la que vivimos hoy, lo demanda con urgencia.
ResponEliminaCoincido con Nuria, en que la mejor arma para evitar todas aquellas emociones, cogniciones o conductas negativas hacia otras culturas es la educación. Y desde mi punto de vista, no solo es importante que nos preocupemos por conocer de cerca las realidades de los demás, sino que tenemos que estar dispuestos a comprenderla. No es suficiente entrar en contacto con las otras culturas, sino que hay que esforzarse por ver lo bonito de cada cosa y siempre desde una perspectiva positiva.
Si lo que pretendemos es promover actitudes positivas hacia la diversidad entonces hay que tener en cuenta también la relevancia de la familia y del entorno en el desarrollo del ser humano. Decía Striker (1964) que “el niño nace asocial”, o lo que sería lo mismo, que no es ni Pro ni Antisocial, sino que su naturaleza está determinada por aquello se encuentra en su discurrir vital. Eso implica que nuestro self y nuestra percepción de los demás se alimentan de la interacción con los otros, especialmente de la interacción con los miembros de la familia. Si los niños se crían en un medio en el cual se promueva la multiculturalidad y valores como tolerancia, respeto, compromiso o solidaridad, entonces esos niños adquirirán todos esos valores. Por tanto, una intervención adecuada no solo implicaría trabajar directamente con los niños para promover el respeto hacia la diversidad, sino que habría que procurar hacerlo también desde el ámbito familiar.